Ciberpspv

Des de fa un temps, i especialment arran de les darreres eleccions autonòmiques i generals, les formacions polítiques estan fent ús de les xarxes socials i de les eïnes que la web 2.0 ens proporciona. Potser el millor exemple a nivell internacional és Barack Obama, qui ha aconseguit finançar pràcticament la seua campanya a les primàries del Partit Demócrata dels EUA gràcies a aportacions personals realitzades via internet, però també ha realitzat una intensa campanya a tota la web 2.0 (veure la part inferior dreta de la seua web: Obama everywhere), aprofitant-se del potencial comunicador de les seues aplicacions i del principal valor de la web 2.0: la comunitat. Així, persones com ara el will.i.am ha realitzat videos tan impressionants com ara Yes, we can, on aprofita un discurs del candidat per fer participar a una comunitat de gent més o menys coneguda. La màxima definició de comunitat: fer que tot aquell que puga col·laborar d’alguna manera, ho faça, tot creant continguts més o menys lliures.

A les darreres eleccions generals espanyoles ja vam veure com els partits polítics ocupaven un espai a la web de manera que es comunicaven de moltes maneres i gairebé instantàniament amb aquelles persones que hi eren interessades. Moltes de les iniciatives de les organitzacions polítiques i de les persones que les integren han estat oblidades i paralitzades. D’altres, en canvi, continuen i van creixen, donant-li a la web 2.0 la importància que realment té.

El primer cas del qual us vull parlar és la comunicació i participació del 37é congrés federal del PSOE. A les darreres setmanes hem vist com el congrés començava a participar a Twitter i a Facebook (és cert que ja va existir un grup per fer aportacions a la Ponència Marc, del qual va eixir la famosa esmena facebook). Gràcies a eixos punts de trobada, i molts d’altres que de segur apareixeran, els militants i simpatitzant poden saber en temps gairebé real i sense intermediaris què està ocorrent en el procés del 37é congrés i, el que és més important, comunicar-se i interactuar amb la comunitat directament. Hi ha qui trobarà la perillositat d’aquesta rellevant qüestió en lloc de veure les sinèrgies i els aspectes positius de la col·laboració dels interessats/des.

I com aquestes qüestions a més de noves, són sensibles, el PSC està aquests dies debatent l’ús de les tecnologies 2.0 al si de l’organització; cibermilitància, TICs i d’altres temes relacionats. Lourdes Muñoz Santamaria va participar ahir al debat i fa un resum de les conclussions. Per a mi les més importants són: és necessari un canvi d’actitud, la interacció entre els possibles nivells de l’organització i la construcció col·lectiva de coneixement.

Finalment, i per intentar que es produïsca una miqueta de debat: com veieu la introducció dels mecanismes 2.0 a la si del PSPV? És necessària o prescindible? Quins trobeu que són els aspectes més crítics? I els més positius? Podem arribar més lluny amb l’ús de la tecnologia per atreure idees i coneixement o l’únic canal possible són les agrupacions?

Actualització 22/06/08: l’Antoni Gutiérrez-Rubí ha publicat avui a El País l’article “El nacimiento del ciberactivismo político” sobre les qüestions relacionades amb la introducció dels conceptes 2.0 al funcionament del PSOE, i nomenant la nostra esmena 445. L’article també és comentat per Netoratón, Madrid Progresista i Rubèn Novoa.